En la seva pràctica pretén aconseguir el reequilibri muscular, reforçant els músculs dèbils i allargant els músculs escurçats, mitjançant un condicionament físic adaptat a cadascú.
El seu creador va ser Joseph H. Pilates un fisioterapeuta alemany que defensava la idea de que, enfortint el “centre d’energia”, situat en el centre de l’abdomen, es pot aconseguir el moviment lliure de la resta del cos.
La respiració, concentració, alineació, control i fluïdesa són els eixos fonamentals del mètode.
Inicialment va ser utilitzat per ballarins però, posteriorment fisioterapeutes i ortopedistes també el varen emprar com a complement molt beneficiós per la rehabilitació de pacients.
En la actualitat aquest mètode ha experimentat un auge important i s’ha posat de moda com alternativa o complement d’altres activitats esportives i tractaments fisioterapeutics.
Pilates parteix del principio de que el cos i la ment són una unitat.
Va crear més de 500 exercicis i també va inventar un sistema original d’aparells.
Aquests moviments estan basats en sis principis bàsics:
· concentració
· control,
· centralització,
· fluïdesa en el moviment,
· precisió
· respiració.
També desenvolupa aptituds com l’atenció, la disciplina, l'autoestima i la concentració, aconseguint un domini total de la motricitat i un major coneixement del propi cos.
Es centra en mantenir un alineament corporal amb la respiració correcta.
No es tracta de realitzar una sèrie d’exercicis sense més ni més sinó que el treball es realitza en seqüències de moviments controlats, que posen en relació la ment amb el cos per tal d’arribar a controlar-lo.
Els abdominals profunds, glutis i terra pèlvic conformen el que es denomina centre de força i és precisament enfortint aquesta part del cos, que podem alliberar els moviments de la resta de l’anatomia.
Mitjançant la respiració i la concentració s’aconsegueix un estat de relaxació global que permet eliminar l’estrès i les tensions musculars.
